redai

English translation: redall (pasture)

GLOSSARY ENTRY (DERIVED FROM QUESTION BELOW)
Catalan term or phrase:redai
English translation:redall (pasture)
Entered by: Berni Armstrong

13:00 Feb 26, 2015
Catalan to English translations [PRO]
Art/Literary - Poetry & Literature / Poetry
Catalan term or phrase: redai
This is from a poem about cats. As you will see from the verse reproduced below, the author is prone to idiosyncratic spellings and also the occasional "barbarisme". If redai is due to either of those I do not recognise the word he was attempting.

The word will probably be key to understanding the entire line, so I would really appreciate suggestions for the whole line, if possible.

A l'hora que el Sol post, a l'acabar la feina,
l'obrer surt al portal, arreconant son eina,
quan tornen al ***redai*** feixugues les remades
i sonen d'oració les lentes campanades,
els gats s'han despertat. Mig somniosos miren,
deixen la llar de foc, fan el camell, s'estiren,
esmolen els unglots darrera d'una porta
i surten al carrer, quan ja la tarda és morta.
Llavors en el portal ombriu de cada casa
brillegen dos puntets: són els seus ulls de brasa.
Pensívols, ferms, atents, amb posa de joguina,
enfoquen els voltants amb son oberta nina.
Berni Armstrong
Spain
Local time: 15:31
when the tedious flocks return to the grass next to the farmhouse
Explanation:
You'll probably word it differently, but I think that's the idea.

"remades" alternative spelling for "ramades".

2. RAMADA f.
|| 1. Ramat molt nombrós, sobretot de bestiar de llana (or., occ.); cast. rebaño. De LX cabeçes en sus, ço és de bestiar menut, sie dita ramada, et per cascuna ramada pach V sòlidos de dia et X sòlidos de nit, doc. a. 1344 (BABL, xii, 56). Essent prohibit... que los officials reals no puguen tenir ramades de bestiar sinó los alcayds dels castells fins en cinquanta moltons, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507). Sota quiscun dels còdols... podrien soplujar-s'hi ramada i rabadans, Atlàntida i. En general s'anomena ramada un conjunt de ramats que conté de mil ovelles en amunt, i encara hi ha regions on la ramada ha de tenir almenys dos mil caps de bestiar.
|| 2. per ext., Multitud d'animals en general; cast. manada. Un petit porch vivia en una gran ramada de porchs, Faules Isòp. 3. Aplegats tots com una remada d'esquirols, Víct. Cat., Ombr. 44. Altra remada de perdius los féu mudar de plan de cassera, Argullol Orfanes 122 (ap. Aguiló Dicc., s. v. remada).
|| 3. fig. Multitud de persones; cast. manada. El sol hi daura la ramada humana, Maragall Enllà 15.
Loc.
—Esser com la ramada d'En Bertrans, set ovelles i vuit cans: es diu d'una cosa en què té més volum la part accessòria que la substancial (Bertí).
Fon.: rəmáðə (or.); ramáða (Andorra, Esterri, Pont de S., Pobla de S.); ramáðɛ (Sort, Tremp, Pla d'Urgell, Ll.).
Etim.: derivat del llatí ramu, ‘ram, branca’.
http://dcvb.iecat.net/

"redai" alternative spelling for "redall"

EDALL m.
|| 1. Segona dallada de l'herba, que es fa a la tardor; la mateixa herba, crescuda després de la primera dallada (pir-or., Pallars, Andorra, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Gironès, Empordà, Lluçanès, Guilleries).
|| 2. Terreny proper a la masia, ben herbat d'herba grassa, que no es dalla i que es destina a pastura dels porcs (Ripoll, ap. BDC, xix, 198).
|| 3. fig. Deixalles importants d'alguna cosa, com d'una menjada, d'una collita (Cerdanya, Garrotxa, Guilleries). Encara que un se'n dugui la florida, sempre hi queda el redall, Vayreda Puny. 102.
Fon.: rəðáʎ (pir-or.); reðáʎ (Andorra, Pallars); rəðáј (Empordà, Gironès, Garrotxa, Guilleries, Lluçanès).
Etim.: derivat postverbal de redallar.



--------------------------------------------------
Note added at 31 mins (2015-02-26 13:32:34 GMT)
--------------------------------------------------

Sorry, I mean REDALL, just left out the "R".

--------------------------------------------------
Note added at 1 day22 hrs (2015-02-28 11:47:47 GMT) Post-grading
--------------------------------------------------

Thank you!
Selected response from:

Montse Ballesteros
Spain
Local time: 15:31
Grading comment
Thanks. In the end I went for
"The insistent flocks return from the pasture"
4 KudoZ points were awarded for this answer



Summary of answers provided
3redai = redall
Sheila Hardie
3when the tedious flocks return to the grass next to the farmhouse
Montse Ballesteros


Discussion entries: 1





  

Answers


20 mins   confidence: Answerer confidence 3/5Answerer confidence 3/5
redai = redall


Explanation:
I think the poet might have meant 'redall', Berni. What do you think?

redall


1 m. [LC] [AGA] [AGR] Herba que creix, que reneix, en un prat després de dallar-lo. En aquest prat, el dall és meu i el redall, de la pagesa d’allà baix.
2 m. [LC] [AGA] Segona dallada d’un prat.

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentraDa=redall

--------------------------------------------------
Note added at 28 mins (2015-02-26 13:29:15 GMT)
--------------------------------------------------

Possible translations for 'redall' might be 'second cut', 'second cutting', 'second mowing' or perhaps even 'second cut hay' in this context

Sheila Hardie
Spain
Local time: 15:31
Works in field
Native speaker of: Native in EnglishEnglish
PRO pts in category: 12
Login to enter a peer comment (or grade)

31 mins   confidence: Answerer confidence 3/5Answerer confidence 3/5
when the tedious flocks return to the grass next to the farmhouse


Explanation:
You'll probably word it differently, but I think that's the idea.

"remades" alternative spelling for "ramades".

2. RAMADA f.
|| 1. Ramat molt nombrós, sobretot de bestiar de llana (or., occ.); cast. rebaño. De LX cabeçes en sus, ço és de bestiar menut, sie dita ramada, et per cascuna ramada pach V sòlidos de dia et X sòlidos de nit, doc. a. 1344 (BABL, xii, 56). Essent prohibit... que los officials reals no puguen tenir ramades de bestiar sinó los alcayds dels castells fins en cinquanta moltons, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507). Sota quiscun dels còdols... podrien soplujar-s'hi ramada i rabadans, Atlàntida i. En general s'anomena ramada un conjunt de ramats que conté de mil ovelles en amunt, i encara hi ha regions on la ramada ha de tenir almenys dos mil caps de bestiar.
|| 2. per ext., Multitud d'animals en general; cast. manada. Un petit porch vivia en una gran ramada de porchs, Faules Isòp. 3. Aplegats tots com una remada d'esquirols, Víct. Cat., Ombr. 44. Altra remada de perdius los féu mudar de plan de cassera, Argullol Orfanes 122 (ap. Aguiló Dicc., s. v. remada).
|| 3. fig. Multitud de persones; cast. manada. El sol hi daura la ramada humana, Maragall Enllà 15.
Loc.
—Esser com la ramada d'En Bertrans, set ovelles i vuit cans: es diu d'una cosa en què té més volum la part accessòria que la substancial (Bertí).
Fon.: rəmáðə (or.); ramáða (Andorra, Esterri, Pont de S., Pobla de S.); ramáðɛ (Sort, Tremp, Pla d'Urgell, Ll.).
Etim.: derivat del llatí ramu, ‘ram, branca’.
http://dcvb.iecat.net/

"redai" alternative spelling for "redall"

EDALL m.
|| 1. Segona dallada de l'herba, que es fa a la tardor; la mateixa herba, crescuda després de la primera dallada (pir-or., Pallars, Andorra, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Gironès, Empordà, Lluçanès, Guilleries).
|| 2. Terreny proper a la masia, ben herbat d'herba grassa, que no es dalla i que es destina a pastura dels porcs (Ripoll, ap. BDC, xix, 198).
|| 3. fig. Deixalles importants d'alguna cosa, com d'una menjada, d'una collita (Cerdanya, Garrotxa, Guilleries). Encara que un se'n dugui la florida, sempre hi queda el redall, Vayreda Puny. 102.
Fon.: rəðáʎ (pir-or.); reðáʎ (Andorra, Pallars); rəðáј (Empordà, Gironès, Garrotxa, Guilleries, Lluçanès).
Etim.: derivat postverbal de redallar.



--------------------------------------------------
Note added at 31 mins (2015-02-26 13:32:34 GMT)
--------------------------------------------------

Sorry, I mean REDALL, just left out the "R".

--------------------------------------------------
Note added at 1 day22 hrs (2015-02-28 11:47:47 GMT) Post-grading
--------------------------------------------------

Thank you!

Montse Ballesteros
Spain
Local time: 15:31
Specializes in field
Native speaker of: Native in SpanishSpanish, Native in CatalanCatalan
PRO pts in category: 4
Grading comment
Thanks. In the end I went for
"The insistent flocks return from the pasture"
Login to enter a peer comment (or grade)



Login or register (free and only takes a few minutes) to participate in this question.

You will also have access to many other tools and opportunities designed for those who have language-related jobs (or are passionate about them). Participation is free and the site has a strict confidentiality policy.

KudoZ™ translation help

The KudoZ network provides a framework for translators and others to assist each other with translations or explanations of terms and short phrases.


See also:
Term search
  • All of ProZ.com
  • Term search
  • Jobs
  • Forums
  • Multiple search