[...] El príncep Catapulto va volar com un aguiló sense plomes cap a la finestra de la torrassa. I la va travessar, trencant el vidre en mil trossos. [...]
Catapulto havia aconseguit d'aquesta manera entrar en diverses fortaleses, però ai!, el problema arribava al moment de sortir d'elles. Catapulto sempre era descobert i havia de fugir pel mateix lloc pel qual havia entrat... llançant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de nyanyos!
[...] Però el dia que va acudir al rescat de la princesa de Pantalonia tot va canviar. Catapulto, com sempre, va saltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una vidriera més.
—De nou! Quin mal!
—Qui ets? Què fas aquí? —va preguntar la princesa de Pantalonia.
—No t'espantis PGINCESA. TGANQUILA. He vingut a GESCATAG-TE.
—Rescatar-me?
—Sí, m'envia el GEI.
—Qui?
—L'EMPEGADOG...
—Ho sento, no entenc res del que di...
—El MONAGCA!
—Ahhh, el rei. D'acord, bé... I qui t'ha dit que necessito que em rescatin?
—Ah, no? Vaja, quin CONTGATEMPS... Se suposa que els PGÍNCEPS RESTATAN a les PGINCESES.
—Se suposa, sí. Però saps què? Que jo em sé rescatar soleta. [...]