[…] El príncep Catapulto va volar com una àliga desplomada en direcció a la finestra de la torrassa. I la va travessar, trencant el vidre en mil trossets. […] Catapulto havia aconseguit així entrar a diverses fortaleses, però, ai!, el problema arribava a l'hora de sortir-ne. Sempre el descobrien i havia de fugir pel mateix lloc pel qual havia entrat… llençant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de bonys.
[…] Però el dia que va acudir a rescatar la princesa de Pantalonia, tot va canviar. Catapulto, com sempre, va assaltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una vidriera.
—ALTGA vegada! Quin mal més HOGGUIBLE!
—Qui ets? Què fas, aquí?!— va preguntar la princesa de Pantalonia.
—No t'espantis, PGUINCESA. TGANQUIL·LA, he vingut a SALVAG-TE.
—Salvar-me?
—Sí! M'envia el GUEI.
—Qui?
—L'EMPEGADOG…
—Disculpa, no entenc res del que di…
—El MONAGCA!
—Ahh, el rei. Bé, d'acord… I qui t'ha dit a tu que jo necessito que em rescatin?
—Ah, no? Ostres, quin CONTGATEMPS… Se suposa que els PGUÍNCEPS salven les PGUINCESES.
—Se suposa, sí. Però, saps què? Que jo em sé salvar sola. […]

[...] El príncep Catapulto va volar com un aligot desplomat en direcció a la finestra de la torre. I la va travessar, trencant el vidre en mil bocins.[...] Catapulto havia aconseguit així entrar en diferents fortaleses, però ai!, el problema arribava a l'hora de sortir-ne. Catapulto sempre era descobert i havia de fugir pel mateix lloc per on havia entrat… llançant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de bonys!
[...]Però el dia que va acudir al rescat de la princesa de Pantalonia tot va canviar. Catapulto, com sempre, va assaltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una altra vidriera més.
-"*UN ALTGE vegada! Què *DOLOG tan *TEGGIBLE!"
-"Qui ets? Què fas aquí!" -va preguntar la princesa de Pantalonia.
-"No t'espantis *PGINCESA. *TGANQUIL·LA. He vingut a *GESCATAGTE."
-"Rescatar-me?"
-"Sí, m'envia el *GEI."
-"Qui?"
-"L'EMPEGADOG…”
-"Ho sento, no entenc res del que dius…"
-"El MONAGCA!"
-"Ahhh, el rei. D'acord, bé… I qui t'ha dit que jo necessito que em rescatin?"
-"Ah, no? Vaja, quin *CONTGATEMPS… Se suposa que els *PGÍNCIPES *GESCATEN a les *PGINCESES."
-"Se suposa, sí. Però, saps què? Que jo em sé rescatar soleta."

[...] El príncep Catapulto va volar com un aguiló sense plomes cap a la finestra de la torrassa. I la va travessar, trencant el vidre en mil trossos. [...]

Catapulto havia aconseguit d'aquesta manera entrar en diverses fortaleses, però ai!, el problema arribava al moment de sortir d'elles. Catapulto sempre era descobert i havia de fugir pel mateix lloc pel qual havia entrat... llançant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de nyanyos!

[...] Però el dia que va acudir al rescat de la princesa de Pantalonia tot va canviar. Catapulto, com sempre, va saltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una vidriera més.

—De nou! Quin mal!

—Qui ets? Què fas aquí? —va preguntar la princesa de Pantalonia.

—No t'espantis PGINCESA. TGANQUILA. He vingut a GESCATAG-TE.

—Rescatar-me?

—Sí, m'envia el GEI.

—Qui?

—L'EMPEGADOG...

—Ho sento, no entenc res del que di...

—El MONAGCA!

—Ahhh, el rei. D'acord, bé... I qui t'ha dit que necessito que em rescatin?

—Ah, no? Vaja, quin CONTGATEMPS... Se suposa que els PGÍNCEPS RESTATAN a les PGINCESES.

—Se suposa, sí. Però saps què? Que jo em sé rescatar soleta. [...]

[...] El príncep Catapulto va volar com un aguiló plomat en direcció a la finestra de la torrassa. I la va travessar, trencant el cristall en mil trossos. [...] Catapulto havia aconseguit, així, entrar en diferents fortaleses, però ai!, el problema arribava a l'hora de sortir d'elles. Catapulto sempre era descobert i havia de fugir pel mateix lloc pel qual havia entrat… llançant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de bonys!
[...]Però el dia que va acudir al rescat de la princesa de Pantalonia tot va canviar. Catapulto, com sempre, va assaltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una altra vidriera més.
—ATRE vegada! Quin MAGL tan TEGGIBLE!
—Qui ets? Què fas aquí!" —va preguntar la princesa de Pantalonia.
—No t'espantis PGINCESA. TGANQUILA. He vingut a GESCATAG-TE.
—Rescatar-me?
—Sí, m'envia el GEI.
—Qui?
—El EMPEGADOG…
—Ho sento, no entenc res del que està di…
—El MONAGCA!"
—Ahhh, el rei. Val, doncs… I qui t'ha dit a tu que jo necessito que em rescatin?
—Ah, no? Vaja, quin CONTGATEMPS… Se suposa que els PGRÍNCEPS GESCATEN a les PGINCESES.”
—Se suposa, sí. Però, saps què? Que jo em sé rescatar soleta. [...]

[...] El príncep Catapulto va volar com un aguiló desplomat dret cap a la finestra del torreó.
I la va traspassar, trencant el vidre en mil trossos.[...] En Catapulto havia aconseguit aixi, entrar en algunes fortaleses, però ay! el problema era després sortir-ne.
A en Catapulto el descobrien sempre y havia de fugir amb la cua entre cames pel mateix lloc per el que havia entrat... tirant-se per la finestra! Per això tenia el cap ple de nyanyos!
[...] Però el dia en el que va acudir al rescat de la princesa de Pantalonia tot va cambiar. En Catapulto, com sempre va assaltar el castell impulsat per la catapulta y va atravessar un altra vidriera.
-" UN ALTGE COP! Quin DOLOG tan TEGGIBLE!"
- " Qui ets? Que hi fas aquí!"- va preguntar la princesa de Pantalonia.
- "No t'espantis pas PGINCESA. TGANQUILA. He vingut a GESCATAGTE."
- "A rescatarme?"
- "Si, m'envia el GEY."
- "Qui? "
- " L' EMPEGADOG"
- "Em sap greu pero no entenc res del que m'estas di..."
-"El MONAGCA!"
-”Ahhh, el rei. D'acord, … però qui t'ha dit que jo neecessiti que se'm rescati? ”
-”Ah, no? Vaja, quina LLASTIMA… Se suposa que els PGÍNCEPS GESTATEN a les PGINCESES.”
-”Suposadament si. Pero, saps qué? Que jo sé rescatar-me soleta.”[...]