[...] --Tinc una proposta. --Es va inclinar endavant com ho fa la meva amiga April quan vol explicar un secret, tot i que els seus secrets no tenen cap valor. O fins i tot quan són secrets de veritat--. Si no dius a ningú que soc aquí, et puc curar els ulls.
--Au, fuig!
Va parpellejar un parell de vegades.
--Això és el que intento.
--El que vull dir és que no ho pots fer!
--Per què no?
--Bé, ningú ho ha sabut mai fer, llevat de posant-me ulleres.
--Tinc certes habilitats. Ja ho veurás, sempre que...
--... no digui res de tu a ningú?
--Aquest és el quid de la qüestió, l'essència.
--Com sé que no em deixaràs cec? Podries ser un d'aquests venedors televisius que fan promeses però menteixen descaradament.
Va tornar a capgirar l'argument.
--No faria mai una cosa així a una criatura que no m'ha fet cap mal.
--Vols dir que si et fes mal, em podries deixar cec?
--La resposta, només si és necessària.
--I si em cures els ulls i no dic res de tu a ningú, te n'aniràs dels nostres territoris?
--D'això es tracta! [...]